Berti & Alkala

Berti & Alkala
Amics per sempre

jueves, 19 de febrero de 2009

Hola cuco meu; lo primer que vull fer es demanar-te disculpes per el temps que fa que no he escrit al blog. Peró avui hem sento en ganes i així ho vaig a fer. El primer que et vull dir, es que ja estem vivint a la "caseta", com l'hi dèiem la mama i jo. Es una casa tota de fusta que hem construït " allà dalt" al dels iaios; es molt xula, segur que t'agrada. Varen decidir construir-la "allà dalt", per que el estar al pis ens feia malt. Hi han masses records, vi vences. Com tu saps, jo sol hi estic a migdia i a la nit, peró la mama es passava tot el dia tota sola dintre i la veritat es que se li feia molt dur. Així es que varen decidir anar a viure als dels iaios. Ara ja estem inst alats i poc a poc anem fen coses per a deixar-la completament acabada.

Bé, ja han passat els nadals i els reis. A la mama i a mi, es feia una mica de por, ja que no sabíem com seria passar els segons nadals sense teva la presencia física i la de la teva germana Paula. ¿Que t'haig de dir?Fotuts !!!! Peró al menys ho varem afrontar. Aquest cop no van marxar a cap lloc, mes ben dit, no vam fugir.Vam estar a casa, amb els teus iaios, al nostre poble i varem tenir el caliu de la família i dels nostres amics. La veritat es que ho varem suportar mitjanament bé. Sobre tot, cuco meu, per que sabem que estàs aquí, amb tots nosaltres, que cuides de tots. Que rius quan rèiem, que ens animes quan ens entra la plorera, que ens aixeques quan caiem.Tot això, fill meu, encara que molta gent no ho entengui dit d'aquesta manera, es el que ens ajuda a la teva mare i a mi, a tirar endavant. Sense aquest alè teu, que ens insufles, jo crec que no seria possible. També t'haig de dir, que des de el nostre entorn, estem rebent mostres de carinyo, d'afecte, d'amor en definitiva, ja sigui des de la Fundació Acompanya, amb tota aquella gent meravellosa que tan ens esta ajudant, com de la nostra família i de tots els nostres estimats amics; sense l'ajuda de tota aquesta gent, ens hauria costat molt mes poder tirar endavant.Bé cuco, ara et tinc que deixar ja que haig d'anar a l'oficina, però no tardaré tant de temps a tornar a parlar amb tu mitjançant aquest blog. Fins ara, fill......

2 comentarios:

Anónimo dijo...

jo tambe et tinc molt present germanet meu,encara que jo no estigui prop de ningu sempre et tinc en ment de quan em llevebo fins que em gito, cada dia crec que m'ajudes mes, per que et noto donam-me ajuda,pero que dificil es pugue afrontar tot el que m'ha vingut despres de la teva mort i que dificil es donar a entendre a la meva propia familia que mantenir-me al marxe de tot es el millor per mi,se que sona una mica egoista pero ho necesto viureu aixi, un peto videta i t'estimo, bueno sempre te estimat muaaaaa

Antonio dijo...

Hooooola, no sabia que teníais un blog, jolín, vaya sorpresa. Que bien así podré conocer mejor a Albert.

Besitos

Antonio

DEL TEU AMIC LLORENS

DEL TEU AMIC LLORENS
2 MESOS DESPRES DE LA TEVA PARTIDA

Albert i el seu cosí Marc

Albert i el seu cosí Marc
Fires d'Amposta

Albert i el seu cosí Juan Martí

Albert i el seu cosí Juan Martí
Amb la copa d'europa del Barça any 2005