Ahir va ser la confirmació de la teva cosina Elisabet i la mama i jo hi vam anar. En un principi no vaig pensar en res mes que acompanyar i gaudir amb la família del acte en si. Però quant era dintre de l'esglesia i escoltava als mossèns en les seves homilies i quan veia als nois i noies d'en peus escoltant, vaig pensar amb tu Albert. Vaig recordar quan tu anaves a la catequesis i que la mama en contava lo molt seriosament que teu emprenies; a mi sempre en va sobtar que li donessis tanta importància a la confirmació, jo m'imaginava que allò no feia amb tu, que passaves d'aquestes coses; però no , la mama hem deia que no volies faltar a les classes, que hi anaves a gust. A mi hem sorprenia, però devia ser perquè jo , ja saps que no hi crec massa amb tot això.Peró la mama en contava que li havia dit el mossèn que quan anaves a la catequesis, no paraves de preguntar coses i que et veia molt interessat. Bè dons m'entre s'anava desa-rotllant la confirmació,en va vindre al cap que tu no vas poder estar físicament a la teva, amb tots el teus amics i amigues i hem vaig sentir molt malament, hem van entrar ganes de plorar, pensant que allò era una de les tantes coses que t'estaves perdent. Però ara recordant com va ser la confirmació de la teva "quinta", se que no te la vas perdre, se que estaves allí, tots estaven amb tu, tots et portàvem dintre del cor, amb el seu pensament, tots sentien la teva presencia, les teves amigues i amics, les que us donaven la catequesis, el nou mossèn que solament et coneixia del que li havien contat de tu i tota la gent que assistia al acte, tots ..tots sabien que estaves present. Tant es axis Albert, que a la foto de tots els que es van confirmar aquell any, estàs tu, això si amb roba del futbol, pos es veu que no vas tenir temps de canviar-te, però aportant aquest somriure tan meravellós que tens. I ara escrivint això ploro, però ploro per que hem sento ple d'orgull; estic orgullós de tenir un fill que deixa empremta a tot el mon, a tots el que el coneixen, inclòs als que no el coneixen personalment però que n'han sentit parlar per els que sí el coneixen. De moment aquest sentiment d'orgull no pot apagar la falta de la teva presencia física, però poc a poc hem va fent sentir millor, per que cada cop mes, me'n adono de lo fantàstic que ets i de l'impronta que estàs deixant en aquest mon; en cert sentit hem fas enveja, per que la gran majoria de nosaltres passarem per aquí sense deixar aquest sentiment d'amor que tu estàs deixant.( com es nota que soc el teu pare, tet.......)

Per a tu, Albert, de la teva mare.

Eres mi luz,

Eres mi sol,

Eres mi guia,

Eres mi amor.

Eres, has sido y seras,mi hijo del corazón.

Esperame en el cielo,

pues hacia alli quisiera volar

y encontrar tus brazos abiertos,

para que nos pudieramos abrazar,

y asi permanecer abrazaditos para toda la eternidad.

Cada dia mos fas mes falta

Per tu amor meu .


NO VAYAS A MI TUMBA A LLORAR


NO ESTOY ALLI


NO DUERMO


SOY MIL VIENTOS QUE SOPLAN


SOY EL BRILLO DIAMANTINO DE LA NIEVE


SOY LUZ DEL SOL ILUMINANDO EL TRIGO


SOY LA FINA LLUVIA OTOÑAL


CUANDO DESPIERTES, EN EL SILENCIO DE LA MAÑANA


SOY LA RAPIDA ELEVACION DE PAJAROS SILENCIOSOS EN SU VUELO CIRCULAR.


SOY LAZOS TENUES DE ESTRELLAS DE LA NOCHE


Un lamento irlandes


T´astimo fill meu (la mama)

Albert, cuco meu, son les dos de la matinada i estic fent probes de insertar fotos al teu blog; però fa un ratet, estava mirant a veure si podia entrar a blogs de algun dels teus amics i mira per on, he trobat el blog de OscarCavero i no he pogut mes que emocionar me quan he vist lo que escriu este xiquet; l'hi he contestat donant-li les gracies. La veritat es que avui, la mama i jo hem estat buscant blogs i els hem trobat: de Isamar, de Damaris, de Agusti, de Raul, no recordo ara de mes noms, però tots Albert,TOTS els teus amics i amigues te recorden i t'estimen i fan que nosaltres al veure la empremta que has deixat en tots ells, ens sentim orgullosissims del fill que tenim. Estic convençut, cuco, que tu ho saps, estigues on t'estigues, segur que notes tot l'amor que tots els teus amics i amigues senten per tu, o sigui que si pots, cuidat d'ells, que segur que en algun moment ho necessitaran.

Estimat Albert, aun-que no entre al blog no es que no pense entu, te tinc sempre al pensament tu ya u saps, lo que pas es que a la mama li costa l' ordinado una mica ara faix un curset alli al de MATRIX tu ya saps on es perque, el dia abans de anarten , vas esta alli , cuan vas dixa el ordinado de Paula ple de virus. Com ara tu no me pots ensaña me toca fe un curset. t'astimo vida meua sempre t'astimare com nos pot estima mes de dins del cor, perque l'amor de una mare no te limits, es un amor sense barreres nolo pot esborra res, ni la propia mort. Ten recordes cuan me pergunaves ¿mama tu ploraries si yo me moria? y yo te deia va Albert no digues estes coses, mai mos u pudiem pensa, ojala pugesim torna anrrere y tot sigues un sommi un horroros sommi ,pero per desgracia es una realitat una trista रेअलिताtat

Albert,avui diumenge esta plovent, fa mal temps i la mama i jo estem visitant els blogs de Natxo, el papa de David, de l'Antonio el papa d'en Víctor i de la Sandra i en Cris , els papàs de la Dunia; tu ja els deus conèixer, segur!!
Son uns blogs molt bonics, on es diuen coses meravelloses i on es mostren fotos precioses.
De moment la mama i el papa, no hem sabem de enganxar les fotos al blog, peró poc a poc ho anirem aprenen i ficarem totes les fotos que puguessim; ja se que tu no ets massa amant de les fotos, sempre ens costa molt poderte- les fer, però ja veuràs com t'agradarà.

SOBRE L'ESCRIT DE LA MAMA

Albert, haig llegit el que ha escrit la mama, a la seva manera, des de dintre del seu cor, amb tot el seu amor i en poques paraules t'ha sabut dir lo plena que esta de tu. Envejo la sencilleza amb que te ho ha dit.Estic orgullós d'ella. A mi també m'agradaria dir les coses simplement, sense donar voltes ni recargolar-les, peró hem costa mes; bueno cadascun es com es.

ALBERT fill meu del cor de la meva vida que te puc di que tu no sapigues, te porto dins del meu cor tan dins de mi que yo soc tu y tu est yo, ALBERT tan orgullosa que sempre he estat de tu ,perque tu fill meu as segut un regal per a tots especialment per a natros els teus pares y no es que hara no u estigue sempre u estare perque tu cariño meu es lo meu mestre, la meua vida l que ma fet desperta aunque si tenia que desperta per la teua partida no auria vulgut obri els ulls.ALBERT gracies per tot el que nos has donat y continues donanmos,tu y els teus amiguets que has fet aqui dal ha fet una pinya com los vostres pares perque gracies a vatros nos hem conegut, gracies fills meus perque us fem trevalla molt en les nostres pujades y baixades de humor, pero sort que hem pugut trova aquest lloc, on parlem el mateix idioma , aquesta gent se hasta convertin en l'altra familia nostra ,bueno que t'estic contan si tu aixo ya ho saps. no se si t'agradra viure al camp pero em penso que si perque si no t'agrades ya me lo auries dit per que tu me parles pel cor y ell no em diu lo contrari ,magradria tant abraçarte com abans achucharte,olorarte ,besarte,rentarte els cabells perque tu sempre deies que t'rentaba tan be,ya tans de recors bons, mes que dolents perque tu fill meu del meu cor sempre estiras present en la nostra vida, pero aixo si no en oblidis de esperarme quan yo puji al cel te abraçare tant fort que el cel se devallara. Bueno carinyo me ha costat entra al teu bloc pero hara no pararia t'estimo fill meu . La mama.