Avui hem sento un a mica tocat.

Hola cuco meu, avui es un d'aquells dies, dins d'aquest llarg camí del dol, que hem sento tocat; no hem facis dir per que avui mes que d'altres; això es veu que va així; pot ser per les dates que estem, el tema del nadal i reis.... no ho se, però estic tocat...He anat a casa del teu estimat amic Ferran, per portar-li unes pilotes de futbol al seu pare Juan Jose,i m'ha obert la porta Ferran i quan l'he vist, tot de cop, se m'han omplert els ulls de llàgrimes i he tingut que esforçar-me per a que no meu notés . Menys mal que estava Ma-angeles, com l'hi deies tu i al parlar amb ella m'he asserenat una mica.Però no m'he pogut quedar molta estona, tenia un nus al cor i he tingut que marxar; crec que Mari Angeles se n'ha adonat. I es que Ferran hem fa patir per que crec que ell se'n adona del que sento quan el veig. Tindria moltes ganes de assentar-me amb ell i parlar,parlar.....parlar de tu, que hem contes coses de tu que jo no se, aventures vostres, secrets, núvies....amigues; tu ja m'entens. Peró encara no estic preparat, per que crec que amb el meu sentiment actual, l'hi faria mes mal amb ell, ja que hem consta que ell també esta molt tocat encara.Espero que aviat, estiguéssim als dos preparats per a poder gaudir d'aquesta conversa; hem fa molta il·lusió !!! Vull que sàpigues que no solament hem passa això amb Ferran, no !! Hem passa amb tots els teus amics i amigues i amb tots ells voldria parlar de tu, però hem fa alguna cosa pensar que els puc semblar pesat o be que els pugui amoïnar encara mes del que ja estan. La veritat Albert, es que quan els veig, es com si et sentis a tu amb ells; hem fan sentir una cosa estranya, una mescla de ràbia, però també molt d'amor envers tots ells per que tots ells, sense excepció, hem demostren lo que t'estimen.
Be carinyo meu, escriuen aquestes línies, sembla que hem descarrego una mica, hem sento millor.
Ah..Ja deus saber que la mama a fet un vol i que et va poder sentir. ¡¡¡ Quina enveja hem fa, la bandida, ja que jo encara no estic preparat per això, però et prometo que m'esforçaré i ho aconseguiré.Et deixo per avui, ja et contaré mes coses en un altre moment.T'estimo cuco meu.....

Dia Solitario

Un dia tan solitario.......
Y es mio
El dia más solitario de mi vida,
Un dia tan solitario, deberia estar prohibido.
Este es un dia que no puedo soportar.
El dia más solitario de mi vida,
El dia más solitario de mi vida,
Un dia tan solitario, no deberia existir.
Esto es un dia que nunca extrañare
Un dia tan solitario,
Y es mio
El dia más solitario de mi vida.
Y si tu vas, quiero ir contigo.
Y si tu mueres, quiero morir contigo.
Tomar tu mano y alejarme caminando
El dia más solitario de mi vida
El dia más solitario de mi vida
El dia más solitario de mi vida
Un dia tan solitario,
Y es mio
Es un dia que me alegro de haber sobrevivido

Albert sempre amb natros

Hola cariño, te torno a escriure, fea un temps que no podia entra al teu bolg, no se si es que tu no volies que entres, o esque no habia de entra.Albert escoltam cariño meu ,ya se que fas tot el que pots per ayudarmos a tots ,que estem aqui per apendre, y que tots tenim que fe un cami, pero voldria que ayudeses al teu amic del anima, ya sas aqui vull di, ell no enten que tu ten tingeses de ana, ell cariño te estima molt y li fas molta falta, ell te trova tan a falta y qui no et trova a falta fill meu, desde luego que pots asta ben conten, dels teus amics perque tesstimaben molt, la teva partida ha sigut molt dolorosa per tots, pero lo que he tret de tot lo que ha pasat, es que tinc un chiquet de collons de mico, perque as sigut estimat per tots.Bueno no te afalago mes que despres tu teucreus, t'estimo molt cariño y pensa que mentres la mama estigue viva sempre pero sempre t'estimara

ALBERT JUAN FRANCH: Descobrint la vena poetica de l'Albert.

ALBERT JUAN FRANCH: Descobrint la vena poetica de l'Albert.

Descobrint la vena poetica de l'Albert.

L'altre dia, buscant coses per els calaixos de l'Albert, vaig trobar la seva agenda escolar 2006/2007 i la vaig obrir. Tot just al revers de la tapa, hem trobo amb un escrit al qual l'Albert l'hi ha donat una forma con de oda o poesia i que hem sorpren per que, con tantes coses d'ell, l'hi desconeixia. La reprodueixo tal qual ell l'ha escrit. Diu aixi:
" Como no hay nada mejor en el mundo,
esta es mi droga, mi droga sana,
el que mas me gusta.
Nada puede cambiar lo que estoy viviendo con 14 años;
soy feliz porque mi deporte es sano y el puto amo,
y como no hay nada mejor,
pues !!VIVA EL FUTBOL!!
Y como no, el "JOGO BONITO", por Berti,
o por su otro apodo " THE FURY".
Viva la furia del mejor deporte del mundo.
!!Futbol Escolero!!..Por Albert Juan Franch, alias Berti.
22/09/2006.
Des de luego, Bertito meu, no pares de donar-me sorpreses; quins collons tens!!!!

Ahir va ser la confirmació de la teva cosina Elisabet i la mama i jo hi vam anar. En un principi no vaig pensar en res mes que acompanyar i gaudir amb la família del acte en si. Però quant era dintre de l'esglesia i escoltava als mossèns en les seves homilies i quan veia als nois i noies d'en peus escoltant, vaig pensar amb tu Albert. Vaig recordar quan tu anaves a la catequesis i que la mama en contava lo molt seriosament que teu emprenies; a mi sempre en va sobtar que li donessis tanta importància a la confirmació, jo m'imaginava que allò no feia amb tu, que passaves d'aquestes coses; però no , la mama hem deia que no volies faltar a les classes, que hi anaves a gust. A mi hem sorprenia, però devia ser perquè jo , ja saps que no hi crec massa amb tot això.Peró la mama en contava que li havia dit el mossèn que quan anaves a la catequesis, no paraves de preguntar coses i que et veia molt interessat. Bè dons m'entre s'anava desa-rotllant la confirmació,en va vindre al cap que tu no vas poder estar físicament a la teva, amb tots el teus amics i amigues i hem vaig sentir molt malament, hem van entrar ganes de plorar, pensant que allò era una de les tantes coses que t'estaves perdent. Però ara recordant com va ser la confirmació de la teva "quinta", se que no te la vas perdre, se que estaves allí, tots estaven amb tu, tots et portàvem dintre del cor, amb el seu pensament, tots sentien la teva presencia, les teves amigues i amics, les que us donaven la catequesis, el nou mossèn que solament et coneixia del que li havien contat de tu i tota la gent que assistia al acte, tots ..tots sabien que estaves present. Tant es axis Albert, que a la foto de tots els que es van confirmar aquell any, estàs tu, això si amb roba del futbol, pos es veu que no vas tenir temps de canviar-te, però aportant aquest somriure tan meravellós que tens. I ara escrivint això ploro, però ploro per que hem sento ple d'orgull; estic orgullós de tenir un fill que deixa empremta a tot el mon, a tots el que el coneixen, inclòs als que no el coneixen personalment però que n'han sentit parlar per els que sí el coneixen. De moment aquest sentiment d'orgull no pot apagar la falta de la teva presencia física, però poc a poc hem va fent sentir millor, per que cada cop mes, me'n adono de lo fantàstic que ets i de l'impronta que estàs deixant en aquest mon; en cert sentit hem fas enveja, per que la gran majoria de nosaltres passarem per aquí sense deixar aquest sentiment d'amor que tu estàs deixant.( com es nota que soc el teu pare, tet.......)

Per a tu, Albert, de la teva mare.

Eres mi luz,

Eres mi sol,

Eres mi guia,

Eres mi amor.

Eres, has sido y seras,mi hijo del corazón.

Esperame en el cielo,

pues hacia alli quisiera volar

y encontrar tus brazos abiertos,

para que nos pudieramos abrazar,

y asi permanecer abrazaditos para toda la eternidad.

Cada dia mos fas mes falta

Per tu amor meu .


NO VAYAS A MI TUMBA A LLORAR


NO ESTOY ALLI


NO DUERMO


SOY MIL VIENTOS QUE SOPLAN


SOY EL BRILLO DIAMANTINO DE LA NIEVE


SOY LUZ DEL SOL ILUMINANDO EL TRIGO


SOY LA FINA LLUVIA OTOÑAL


CUANDO DESPIERTES, EN EL SILENCIO DE LA MAÑANA


SOY LA RAPIDA ELEVACION DE PAJAROS SILENCIOSOS EN SU VUELO CIRCULAR.


SOY LAZOS TENUES DE ESTRELLAS DE LA NOCHE


Un lamento irlandes


T´astimo fill meu (la mama)

Albert, cuco meu, son les dos de la matinada i estic fent probes de insertar fotos al teu blog; però fa un ratet, estava mirant a veure si podia entrar a blogs de algun dels teus amics i mira per on, he trobat el blog de OscarCavero i no he pogut mes que emocionar me quan he vist lo que escriu este xiquet; l'hi he contestat donant-li les gracies. La veritat es que avui, la mama i jo hem estat buscant blogs i els hem trobat: de Isamar, de Damaris, de Agusti, de Raul, no recordo ara de mes noms, però tots Albert,TOTS els teus amics i amigues te recorden i t'estimen i fan que nosaltres al veure la empremta que has deixat en tots ells, ens sentim orgullosissims del fill que tenim. Estic convençut, cuco, que tu ho saps, estigues on t'estigues, segur que notes tot l'amor que tots els teus amics i amigues senten per tu, o sigui que si pots, cuidat d'ells, que segur que en algun moment ho necessitaran.

Estimat Albert, aun-que no entre al blog no es que no pense entu, te tinc sempre al pensament tu ya u saps, lo que pas es que a la mama li costa l' ordinado una mica ara faix un curset alli al de MATRIX tu ya saps on es perque, el dia abans de anarten , vas esta alli , cuan vas dixa el ordinado de Paula ple de virus. Com ara tu no me pots ensaña me toca fe un curset. t'astimo vida meua sempre t'astimare com nos pot estima mes de dins del cor, perque l'amor de una mare no te limits, es un amor sense barreres nolo pot esborra res, ni la propia mort. Ten recordes cuan me pergunaves ¿mama tu ploraries si yo me moria? y yo te deia va Albert no digues estes coses, mai mos u pudiem pensa, ojala pugesim torna anrrere y tot sigues un sommi un horroros sommi ,pero per desgracia es una realitat una trista रेअलिताtat

Albert,avui diumenge esta plovent, fa mal temps i la mama i jo estem visitant els blogs de Natxo, el papa de David, de l'Antonio el papa d'en Víctor i de la Sandra i en Cris , els papàs de la Dunia; tu ja els deus conèixer, segur!!
Son uns blogs molt bonics, on es diuen coses meravelloses i on es mostren fotos precioses.
De moment la mama i el papa, no hem sabem de enganxar les fotos al blog, peró poc a poc ho anirem aprenen i ficarem totes les fotos que puguessim; ja se que tu no ets massa amant de les fotos, sempre ens costa molt poderte- les fer, però ja veuràs com t'agradarà.

SOBRE L'ESCRIT DE LA MAMA

Albert, haig llegit el que ha escrit la mama, a la seva manera, des de dintre del seu cor, amb tot el seu amor i en poques paraules t'ha sabut dir lo plena que esta de tu. Envejo la sencilleza amb que te ho ha dit.Estic orgullós d'ella. A mi també m'agradaria dir les coses simplement, sense donar voltes ni recargolar-les, peró hem costa mes; bueno cadascun es com es.

ALBERT fill meu del cor de la meva vida que te puc di que tu no sapigues, te porto dins del meu cor tan dins de mi que yo soc tu y tu est yo, ALBERT tan orgullosa que sempre he estat de tu ,perque tu fill meu as segut un regal per a tots especialment per a natros els teus pares y no es que hara no u estigue sempre u estare perque tu cariño meu es lo meu mestre, la meua vida l que ma fet desperta aunque si tenia que desperta per la teua partida no auria vulgut obri els ulls.ALBERT gracies per tot el que nos has donat y continues donanmos,tu y els teus amiguets que has fet aqui dal ha fet una pinya com los vostres pares perque gracies a vatros nos hem conegut, gracies fills meus perque us fem trevalla molt en les nostres pujades y baixades de humor, pero sort que hem pugut trova aquest lloc, on parlem el mateix idioma , aquesta gent se hasta convertin en l'altra familia nostra ,bueno que t'estic contan si tu aixo ya ho saps. no se si t'agradra viure al camp pero em penso que si perque si no t'agrades ya me lo auries dit per que tu me parles pel cor y ell no em diu lo contrari ,magradria tant abraçarte com abans achucharte,olorarte ,besarte,rentarte els cabells perque tu sempre deies que t'rentaba tan be,ya tans de recors bons, mes que dolents perque tu fill meu del meu cor sempre estiras present en la nostra vida, pero aixo si no en oblidis de esperarme quan yo puji al cel te abraçare tant fort que el cel se devallara. Bueno carinyo me ha costat entra al teu bloc pero hara no pararia t'estimo fill meu . La mama.

Aquest migdia, quan anava a dinar, he passat com tots els dies, per davant del lloc on va tenir l'accident Albert i com sempre, he mirat els rams de flors que hi han enganxats a la senyal de transit; som rams deixats per la Griselda i jo, per les seves ties, per familiars i per amics seus.I tot seguit me ficat a pensar en els sentiments que en provoca el passar diàriament per aquest lloc; la majoria de vegades, ràbia, molta ràbia; el veig allí estirat sobre la carretera i no veig res mes, solament a ell amb el seu casc encara ficat, ni gent ,ni ambulàncies, ni cotxe, ni moto, no...nomes Albert, i llavors ploro,per el meu fill, el meu cuco, i ploro de ràbia, no de ràbia contra el malparit que va provocar l'accident amb la seva temeritat, sinó de ràbia per que no vaig poder fer res per el meu fill, no el vaig poder ajudar, no el vaig poder acompanyar en aquell terrible moment.Aquest pensaments hem duren fins que estic prop de casa nostra, fins que aturo el cotxe per a pujar al pis i tot seguit hem sereno ; no vull amoïnar encara mes a la meva dona.Com deia, això en passa la majoria de vegades, però avui no, com algun altre cop. Avui he passat i l'hi he dit "adéu cuco",alegrement, sense angoixa. I aquest acte, en el qual no hi havia tristesa, es el que ma fet pensar en perquè unes vegades hem sento trist, angoixat, quan passo per allí davant i altres vegades, les menys, l'hi he dit adéu alegrement, com si l'estigues avançant, montant sobre la seva estimada Beta. I absurdament penso¿ que pensarà Albert que el seu pare passi per davant del lloc on se'n va anar tan violentament i que li dugui adéu com si res? I tot seguit hem contesto a mi mateix:"seràs imbecil, ¿com pots arribar a pensar que Albert et pugui jutjar malament, per que avui o qualsevol dia, riguis en lloc de plorar per ell?Aquesta manera de pensar no fa amb el meu fill, ell no s'enfada mai per res i estic convençut de que no vol que estiguem trists per ell. El problema es que aquest pensament hem satisfà , però hem dura poc; encara me'n haig de convence totalment de que això es axis, de que Albert ho vol així. Hem costarà.......però ho aconseguiré.

Avui per fi he pogut restablir la operativitat del blog; la veritat es que soc molt" torpe"per aquestes coses.Sempre passa igual, quan tenía ganes per escriure i contar coses, vaig i en quedo sense poder accedir al blog. Segur que Albert sen esta foten tot el que vol.Ara estic a la oficina i hem sento en ganes d'escriure, pero es impossible, ho tindré que deixar per a un altre moment .

Hem estat mols dies sense poder escriure res, ja que haviem tingut problemes amb el blog i la veritat es que jo, ja tenia ganes de poder-ho fer, ja que durant aquestos dies han passat moltes coses : la missa del any d'Albert, les nostres vacances a Menorca amb la gent de la Fundació, la nostra intenció de canviar de casa, etc....
Poc a poc aniré comentant sobre totes elles, encara que de algunes d'elles, ja han passat molts dies, pero ¿ i que?

" No plorsi si no pots veure el sol.......

per que sino, les llagrimes no et deixaran veure les estrelles."

No se de qui es, pero m'agrada.

" NO PLORIS SI NO POTS VEURE EL SOL.......
PER QUE SINO, LES LLAGRIMES NO ET DEIXARAN VEURE LES ESTRELLES."

No se de qui es, pero m'agrada.
Alberto

ALBERT.......

5.610 dies repartint felicitat.....

i continues repartint-la...

INICIACIÓ AMB L'US DEL BLOG

Hola, avui per primer cop, utilitzarem el blog d'Albert. Esperem que ens surti bé.