Una nit plujosa

Hola cuco, t'estic escrivint aquesta nit, quan esta plovent i el soroll de la pluja re sona sobre la teulada de metal ica de la nostra nova caseta.Ja se que he deixat passar massa temps una altra vegada per escriure, però ja saps que jo sempre soc igual,inconstant, però que l'hi farem, soc així!!!!!Avui m'ha vingut a veure a l'oficina en Nicola, el pare d'en Francesco i com no, hem parlat de tu.No et pots imaginar com hem sento d'orgull os quan la gent hem diu lo collonut que ets i quan hem diuen que a les seves cases parlen amb els seus fills de tu, del record preciós que els has deixat.Jo amb falsa modèstia, ho haig de reconèixer, els dic que hauria sigut el mateix si haguessis sigut qualsevol altre xiquet com tu. Peró no, cuco, ho veig en ells que no, que de veritat lo que m'estan deien, es que ets un ser especial, que els has deixat una impronta imborrable a tots. I la veritat, per que no haig de dir, l'orgull hem vessa per tots els poros de la meva pell .Be fill, ja has complert el 17 anys, el dia 13 de març. La mama i jo, no sabíem ben be com ho afrontaríem, si tornar a celebrar-ho com l'any passat, amb tots els teus amics i familiars o be fer una celebració els dos sols. Al final varem decidir de fer una cosa intima ja que van considerar que lo de l'any passat va ser preciós, però la carrega emotiva per als teus amics i amigues va ser massa forta i tornar a fer-los sentir tot allò, van creure que no era adequat.Segur que cadascun d'ells ho va celebrar a la seva manera, n'estic convençut i segur que tu vas estar en cadascun d'ells. També t'haig de dir que he tingut una alegria molt gran, quan he vist que la teva germana Paula ha entrat al blog i ha deixat un comentari. Espero que ho continuí fent tot sovint, es el seu blog també. Bé fill et deixo per que estic escrivint amb les ulleres progressives i la veritat es que no acabo d'adaptar-me a elles i hem fa mal la vista. Ho deixo per a mes endavant, te ho prometo.....