Berti & Alkala

Berti & Alkala
Amics per sempre

sábado, 20 de diciembre de 2008

Avui hem sento un a mica tocat.

Hola cuco meu, avui es un d'aquells dies, dins d'aquest llarg camí del dol, que hem sento tocat; no hem facis dir per que avui mes que d'altres; això es veu que va així; pot ser per les dates que estem, el tema del nadal i reis.... no ho se, però estic tocat...He anat a casa del teu estimat amic Ferran, per portar-li unes pilotes de futbol al seu pare Juan Jose,i m'ha obert la porta Ferran i quan l'he vist, tot de cop, se m'han omplert els ulls de llàgrimes i he tingut que esforçar-me per a que no meu notés . Menys mal que estava Ma-angeles, com l'hi deies tu i al parlar amb ella m'he asserenat una mica.Però no m'he pogut quedar molta estona, tenia un nus al cor i he tingut que marxar; crec que Mari Angeles se n'ha adonat. I es que Ferran hem fa patir per que crec que ell se'n adona del que sento quan el veig. Tindria moltes ganes de assentar-me amb ell i parlar,parlar.....parlar de tu, que hem contes coses de tu que jo no se, aventures vostres, secrets, núvies....amigues; tu ja m'entens. Peró encara no estic preparat, per que crec que amb el meu sentiment actual, l'hi faria mes mal amb ell, ja que hem consta que ell també esta molt tocat encara.Espero que aviat, estiguéssim als dos preparats per a poder gaudir d'aquesta conversa; hem fa molta il·lusió !!! Vull que sàpigues que no solament hem passa això amb Ferran, no !! Hem passa amb tots els teus amics i amigues i amb tots ells voldria parlar de tu, però hem fa alguna cosa pensar que els puc semblar pesat o be que els pugui amoïnar encara mes del que ja estan. La veritat Albert, es que quan els veig, es com si et sentis a tu amb ells; hem fan sentir una cosa estranya, una mescla de ràbia, però també molt d'amor envers tots ells per que tots ells, sense excepció, hem demostren lo que t'estimen.
Be carinyo meu, escriuen aquestes línies, sembla que hem descarrego una mica, hem sento millor.
Ah..Ja deus saber que la mama a fet un vol i que et va poder sentir. ¡¡¡ Quina enveja hem fa, la bandida, ja que jo encara no estic preparat per això, però et prometo que m'esforçaré i ho aconseguiré.Et deixo per avui, ja et contaré mes coses en un altre moment.T'estimo cuco meu.....

1 comentario:

CINTA dijo...

Albert, es cert que natros nomes tenim ganes de parlar dels nostres fills, es com si al nomenar-los asgarrapesem una miqueta de vida y la tinguesem un xicotet temps aqui, entre les espurnes de les llagrimes que volen bessar dels ulls, vollent retenir a bocinets els records d'ells.
La gent no enten aixo per que no els ha passat de perdre un fill (a deu gracies), i nomes et pots desfogar entre pares con tu (i com jo).
Poc a poc germa de cami, les senyals venen quan menos te les esperes,nomes cal estar oberts de ment i de cor.
Estimades per a Tu i per a Griselda.
Sempre al cor....Cinta.

DEL TEU AMIC LLORENS

DEL TEU AMIC LLORENS
2 MESOS DESPRES DE LA TEVA PARTIDA

Albert i el seu cosí Marc

Albert i el seu cosí Marc
Fires d'Amposta

Albert i el seu cosí Juan Martí

Albert i el seu cosí Juan Martí
Amb la copa d'europa del Barça any 2005