Del teu gran amic LLorens

Cuco, vull transcriure, amb el seu permis, aquest escrit que va deixar Llorens al seu blog, per que hem demostra una vegada mes el que t'arriben a estimar els teus amics; n'estic orgullos!!!!!!

"Podria fer la tipica renovació, pero no, nou fare, per que lo que sento no se pot ascriure. Lo que puc dir es que persones com tu, te marquen tota una vida, i ho asseguro que tu me las marcat i mol.Per que estic segur que del meu cap, no ten aniras mai de la vida. I que als meus fills i nets, los asplicare qui erets tu i lo que vas significar.Per que los records en tu los tinc mol presents i mol ben guardats dins meu.Son records de tota manera, bons,dolents,impresionants.....Per que en tu, nai passat moltes... i es l'unic quem queda de tu !! Perque estos fets te marquen la vida, perque ia res es lo mateix sense tu, perque ojalá res de tot aixo agues passat i avui fes una renovació com un atra...Pero a la vida a vegades tenen que passar estes coses i no se pot fer res. L'unic que podem fer es tirar aban i astá orgullos de pugue haver sigut amic teu, tira aban i pensa que sempre tindrem algú alla dal que mos cuidara i mos protegira. Pero tinc lo consol de que se queastas alla dal miranmos, ptoteginmos, cuidanmos, ascoltanmos cuan parlem totsols...Se que tinc algu alla dal!!!!!
L'unic que se ,esque mai t'oblidaré, mai oblidaré els moments en tu. Perque los matins a casa meua, les tardes a la pista, a la piscina, al camp, al teu, al de Manel.......Mai,mai u olvidaré! Perque estos muments los tinc guardats i mol bé!
Perqué vas se una persona mol important i u siras tota la puta vida!!!

Berti, Mai t'olbidarem !!!

Una nit plujosa

Hola cuco, t'estic escrivint aquesta nit, quan esta plovent i el soroll de la pluja re sona sobre la teulada de metal ica de la nostra nova caseta.Ja se que he deixat passar massa temps una altra vegada per escriure, però ja saps que jo sempre soc igual,inconstant, però que l'hi farem, soc així!!!!!Avui m'ha vingut a veure a l'oficina en Nicola, el pare d'en Francesco i com no, hem parlat de tu.No et pots imaginar com hem sento d'orgull os quan la gent hem diu lo collonut que ets i quan hem diuen que a les seves cases parlen amb els seus fills de tu, del record preciós que els has deixat.Jo amb falsa modèstia, ho haig de reconèixer, els dic que hauria sigut el mateix si haguessis sigut qualsevol altre xiquet com tu. Peró no, cuco, ho veig en ells que no, que de veritat lo que m'estan deien, es que ets un ser especial, que els has deixat una impronta imborrable a tots. I la veritat, per que no haig de dir, l'orgull hem vessa per tots els poros de la meva pell .Be fill, ja has complert el 17 anys, el dia 13 de març. La mama i jo, no sabíem ben be com ho afrontaríem, si tornar a celebrar-ho com l'any passat, amb tots els teus amics i familiars o be fer una celebració els dos sols. Al final varem decidir de fer una cosa intima ja que van considerar que lo de l'any passat va ser preciós, però la carrega emotiva per als teus amics i amigues va ser massa forta i tornar a fer-los sentir tot allò, van creure que no era adequat.Segur que cadascun d'ells ho va celebrar a la seva manera, n'estic convençut i segur que tu vas estar en cadascun d'ells. També t'haig de dir que he tingut una alegria molt gran, quan he vist que la teva germana Paula ha entrat al blog i ha deixat un comentari. Espero que ho continuí fent tot sovint, es el seu blog també. Bé fill et deixo per que estic escrivint amb les ulleres progressives i la veritat es que no acabo d'adaptar-me a elles i hem fa mal la vista. Ho deixo per a mes endavant, te ho prometo.....

Hola cuco meu; lo primer que vull fer es demanar-te disculpes per el temps que fa que no he escrit al blog. Peró avui hem sento en ganes i així ho vaig a fer. El primer que et vull dir, es que ja estem vivint a la "caseta", com l'hi dèiem la mama i jo. Es una casa tota de fusta que hem construït " allà dalt" al dels iaios; es molt xula, segur que t'agrada. Varen decidir construir-la "allà dalt", per que el estar al pis ens feia malt. Hi han masses records, vi vences. Com tu saps, jo sol hi estic a migdia i a la nit, peró la mama es passava tot el dia tota sola dintre i la veritat es que se li feia molt dur. Així es que varen decidir anar a viure als dels iaios. Ara ja estem inst alats i poc a poc anem fen coses per a deixar-la completament acabada.

Bé, ja han passat els nadals i els reis. A la mama i a mi, es feia una mica de por, ja que no sabíem com seria passar els segons nadals sense teva la presencia física i la de la teva germana Paula. ¿Que t'haig de dir?Fotuts !!!! Peró al menys ho varem afrontar. Aquest cop no van marxar a cap lloc, mes ben dit, no vam fugir.Vam estar a casa, amb els teus iaios, al nostre poble i varem tenir el caliu de la família i dels nostres amics. La veritat es que ho varem suportar mitjanament bé. Sobre tot, cuco meu, per que sabem que estàs aquí, amb tots nosaltres, que cuides de tots. Que rius quan rèiem, que ens animes quan ens entra la plorera, que ens aixeques quan caiem.Tot això, fill meu, encara que molta gent no ho entengui dit d'aquesta manera, es el que ens ajuda a la teva mare i a mi, a tirar endavant. Sense aquest alè teu, que ens insufles, jo crec que no seria possible. També t'haig de dir, que des de el nostre entorn, estem rebent mostres de carinyo, d'afecte, d'amor en definitiva, ja sigui des de la Fundació Acompanya, amb tota aquella gent meravellosa que tan ens esta ajudant, com de la nostra família i de tots els nostres estimats amics; sense l'ajuda de tota aquesta gent, ens hauria costat molt mes poder tirar endavant.Bé cuco, ara et tinc que deixar ja que haig d'anar a l'oficina, però no tardaré tant de temps a tornar a parlar amb tu mitjançant aquest blog. Fins ara, fill......